Les primeres monedes van ser encunyades amb caràcter oficial, en Lidia (avui Turquia), un poble de l'Àsia Menor, aproximadament entre els anys 680 i 560 a. C.
La peça va ser encunyada en electro, un aliatge natural d'or i plata. La moneda és una unitat de canvi que facilita la transferència de bens i serveis. Juntament amb els bitllets, les monedes, són els intercanviadors per a la transferència de bens. Això no ha sigut aixídurant tota la vida, abans s’utilitzaven els menjars o els objectes per a l’intercanvia dels bens, però ele diners han tingut un paper molt important a les civilitzacions humanes des de fa aproximadament uns 12.000 anys. Segons algunes investigacions, seria el regne de Lídia (643-630 aC) el primer a inventar i utilitzar les monedes, encara que se'n van desenvolupar al mateix temps a l'Índia i a la Xina. Antigament els més utilitzats per a la fabricació de monedes eres l’or, la plata i el bronze. Actualment les monedes estan fetes principalment amb metalls, és a dir, aliatges, barreges homogènies amb propietats metàl·liques de dos o més elements. Aquest canvi ha sigut per la tendència inflacionista dels països capitalistes ha provocat que es facin a partir d'un metall base de menor valor, essent el metall més estès el cuproníquel, i essent molt utilitzats també el cu-niquel i l'alumini. Tot i l'evolució i ampliació dels metalls emprats, el valor de cada partida de monedes conté en pes de metall el valor del metall en qüestió a cotització del dia de publicació de l'ordre d'encunyació. En un món tan volàtil com l'actual, ens trobem amb fets tan paròdics com que la pesseta d'alumini, en la seva última encunyació, al cap de dos mesos el valor del metall a preu de mercat multiplicava per 20 el preu nominal de la moneda, havent de ser retirades i canviades de metall, a causa del fet que molts fonedors d'alumini les feien sortir de circulació per fondre-les i vendre-les com a metall pur a un preu més alt.
Es poden trovar diferentes tipus de metales a les monedas:
Coure
Un metall vermell marró, molt mal·leable i molt usat des de l'antiguitat en l’amonedació amb escàs valor intrínsec.
Alumini
És el metall més abundant, molt barat, es desgasta amb facilitat i usat en monedes que han sofert una forta inflació, com per exemple la pesseta denominada llentia.
Estany
De color platejat i molt mal·leable, però massa suau per resistir el desgast.
Ferro
Gris i mal·leable, és molt reactiu oxidant-se fàcilment amb l'oxigen.
Niobi
Un car metall de color gris. Amb un tractament especial de les capes superficials es pot canviar el seu color.
Níquel
El metall pur és magnètic. Generalment es lliga amb coure. La primera moneda completament de níquel va ser encunyada a Suïssa en 1881.
Or
L'or és el metall més antic usat per encunyar monedes. No sofreix oxidació en ser inerta i és molt mal·leable el que li fa ideal per al seu ús en monedes.
Plata
Un metall blanc usat ja des de l'antiguitat fins al dia d'avui per encunyar moneda. És més dur que l'or però és fàcil d'encunyar.
Zinc
Un metall lleuger i barat que s'oxida fàcilment sinó es lliga amb altres.
Platí
Descobert per l'espanyol Antonio De Ulloa en 1748. És un metall bastant mal·leable el que ho fa propici per encunyar monedes. El seu ús principal en numismàtica és el de metall bullion, per exemple per a les unces Eagle de Platí emeses per Estats Units.
Titani
El titani és un fort i lleuger metall, resistent a la corrosió.
0 comentarios:
Publicar un comentario